Descripció d’un model de direcció viscut.

Realment el que us descriuré es un model de direcció viscut que es relativament recent i que es pot dir que no es un model positiu.

El cas te a veure amb la promoció professional i en com es un mal estil de direcció prometre coses que no podràs acomplir, més quan hi ha punts que no depenen d’un mateix.

El cas en concret va ser degut a la jubilació d’un comandament intermedi amb un cert nivell de responsabilitat. Per tal que no es perdés la informació i els mètodes de treball d’aquest, hem varen oferir que passes a treballar amb ell amb l’expectativa de quan es jubiles passaria a assolir el seu nivell de responsabilitat, amb el nivell corresponent de remuneració econòmica.

La feina en si resultava més interessant que la que havia estat fent fins a llavors, i mes relacionada amb la formació d’enginyeria i experiència professional que tinc. En conseqüència vaig acceptar el canvi, encara que hem va comportat un increment de responsabilitat i en la quantitat de feina a dur a terme, amb la promesa per par del cap, que en quan es jubiles aquesta persona passaria a ocupar el seu lloc de treball.

El resultat va ser que quan es va jubilar la persona en qüestió, va coincidir amb l’aplicació d’un nou model organitzatiu, i la direcció va decidir modificar l’organigrama, introduint nous caps de seccions i eliminant comandaments intermedis, entre ells el càrrec que ocupava la persona que s’havia jubilat, amb el que hem vaig quedar amb la feina però sense les retribucions correspostes, i el que es pitjor sense una resposta adequada del cap que es va treure les culpes de sobre justificant-se en decisions de la direcció.

Com vaig plantejar el problema amb ell i els nous caps de secció es una altra historia, però per no allargar-me més, comentar que aquest es un perfecte exemple de com desmotivar al personal, sol·licitant una responsabilitat i implicació en la feina i prometent una recompensa que posteriorment no es compleix, independentment dels motius.

Descripció d’un model ideal de direcció o lideratge

En el fons el model ideal de lideratge es una utopia, tots , i més els directius, tenim defectes ... una pila de defectes, i més en la nostra relació amb les altres persones cometem un munt d’errors de “protocol” que normalment s’accepten per que “ja sabem com es, de quin peu coixeja”.

La feina de direcció de persones, o lideratge d’equips de treball, mantenir a tothom motivat i prendre les decisions correctes pel benefici de l’empresa, sense que ningú en surti, o millor dit, es senti en algun aspecte perjudicat, es realment complicat.

De fet vistes aquestes apreciacions, el millor lideratge o l’ideal, podríem dir que es el d’un mateix, si t’autolideres no tens mai cap problema!

Bromes apart! En els anys d’experiència professional, fer aquest exercici m’ha fet meditar en les feines en que he treballat fins ara i sincerament no he trobat mai cap directiu que fos com el líder que expliquen els llibres de text que toquen aquests temes. Tots pots considerar que tenen algun punt fort, però generalment fallen en tots els altres.

Buscant el perfil de líder que m’hauria agradat trobar en les feines que he desenvolupat podríem dir d’entrada que hauria de ser diferent per cada una d’elles, per la especialització i coneixements necessaris, i el modus operandi que implica desenvolupar-se en sectors empresarials diferents, però en totes hauria hagut de disposar de característiques comunes en la forma i manera de portar o resoldre els problemes. Moltes vegades prendre una decisió correcta no depèn dels coneixements que un te sinó de saber valorar les situacions que es donen en un moment donat per poder prendre la decisió adequada en aquell instant. Per poder fer això el líder ha de saber principalment escoltar. Escoltar i valorar totes les opinions o parts implicades, i saber extreure les conclusions adients per prendre una resolució, no que acontenti a alguna de les parts, o a totes, sinó aquella que es més favorable per aconseguir acomplir amb els objectius de l’equip.