Introducció
L’anàlisi de l’estructura organitzacional, tal com ha arribat als nostres dies, té el seu origen en els plantejaments desenvolupats en les primeres dècades del segle XX, basats en els principis següents:
n La necessitat de racionalització, ordenació i planificació del procés productiu.
n La definició de tasques i la medició objectiva del temps necessari per dur-les a terme.
n L’establiment de sistemes retributius basats en l’acompliment dels estàndards de rendiments establerts.
Diversos estudiosos i investigadors del món del treball van fer aportacions que van configurar el que a partir d’aquell moment es coneix com a organització científica del treball. Alguns dels autors més coneguts són Max Weber (característiques de les organitzacions burocràtiques), Frederick Taylor (principis de l’organització i direcció científica), Henry Fayol (cicle directiu basat en preveure, organitzar, manar, coordinar i controlar), Elton Mayo (incorporació de les ciències del comportament al món organitzacional), etc.
A mitjan del segle, el paper del factor humà va ser àmpliament investigat en l’estudi de l’organització i el rendiment del treball a partir de factors com: els aspectes psicosocials en l’àmbit del treball, els factors de motivació i l’impacte dels estils de direcció.
Les noves aportacions es basaven en principis com:
n L’atenció al valor, característiques i organització del treball en grup.
n La detecció dels diferents tipus de necessitats personals i professionals associades al desenvolupament del treball.
n L’impacte de les formes de dirigir en la motivació i el rendiment dels equips de treball.
Sobre aquestes línies de treball van fer importants aportacions investigadors com Abraham Maslow (jerarquia de necessitats: fisiològiques, de seguretat, de pertinença, de reconeixement i d’autorealització),
Norman Maier (factors de rendiment i motivació en el treball), Hersey i Blanchard (rendiment dels equips i lideratge situacional), etc.
Aquests conceptes bàsics van associats a l’anàlisi concret de l’estructura organitzacional com son:
n Organigrama.
n Anàlisi i descripció de llocs de treball.
n Valoració de llocs de treball.
n Relació de llocs de treball.
n Anàlisi de càrregues de treball.
n Lloc de treball i competències.
Models d'organització. L'Organigrama
L’organigrama és una representació gràfica de l’estructura organitzativa. S’hi detallen les diferents parts de l’organització, les unitats que la integren i els llocs de treball que hi són adscrits. Mostren la línia jeràrquica de comandament i permeten detectar fàcilment els diferents nivells que intervenen en l’estructura (quants més nivells, l’estructura és més jerarquitzada; quants menys nivells, més plana).
En síntesi, l’organigrama permet una visió precisa, clara i global de com s’estructura una organització. En aquest sentit és una bona eina d’informació per situar-se en una organització, si bé cal tenir en compte que és una visió estàtica que no permet detectar els aspectes més dinàmics que intervenen en el seu funcionament: coordinació, comunicació, transversalitat, processos, etc.
Henry Mintzberg (La estructura de las organizaciones. 1998) va plantejar cinc models d’estructures organitzatives diferents tenint en compte quatre factors d’anàlisi:
n El principal mecanisme de coordinació.
n La part que té més pes a l’organització.
n Els principals criteris de funcionament.
n Factors característics del tipus d’organització.
Les parts bàsiques de l’organització les classificà en: àpex estratègic (alta direcció), línia intermèdia (caps i comandaments), nucli d’operacions (tècnics, especialistes i productors), tecnoestructura (planificació i
control de la gestió) i staff de suport (jurídic, logístic, sistemes d’informació, administració, etc.)
Els cinc models d’estructures resultants són:
n Estructura simple. Supervisió directa. Importància de l’àpex estratègic. Funcionament centralitzat. Organitzacions joves, petites, que es mouen en entorns dinàmics però no excessivament complexos.
n Burocràcia maquinal. Processos de treball normalitzats. Importància de la tecnoestructura.
Funcionament formalitzat, especialització, centralització vertical i divisions funcionals. Organitzacions amb molts anys, grans, que es mouen en entorns simples i bastant estables.
n Burocràcia professional. Normalització de les competències. Importància del nucli operacional.
Funcionament horitzontal descentralitzat basat en l’especialització. Organitzacions que es mouen en entorns complexos però estables amb fort pes del component tècnic.
n Forma divisional. Normalització del control de les sortides (productes) dels processos productius.
Importància dels comandaments operatius (línies intermèdies). Agrupació en base posicionament amb l’entorn i el mercat. Sistema de fort control del rendiment. Organitzacions amb molts anys, grans, que es mouen en mercats diversificats i amb possibilitats de promoció interna de les línies intermèdies.
n Adhocràcia. Coordinació en base a l’adaptació mútua. Importància de l’staff de suport.
Descentralització horitzontal amb clars mecanismes de coordinació i comunicació suportat per sistemes d’informació. Organitzacions joves que es mouen en entorns complexos i dinàmics.Models d'organització horitzontal.
ORGANITZACIÓ ADHOCRÀTICA (ADHOCRÀCIA)
Es aquella que es caracteritza per les següents característiques:
Ausencia de jerarquia.
Equips de treball multidisciplinars amb experts en temes concrets, l’staff de suport.
Participació conjunta de presa de decisions sense supervisió directa.
Entorn canviant i dinàmic
Sorgeix en entitats força gran son els projectes solen ser independents entre sí.
El seu mecanisme de coordinació es l’adaptació mútua.
Segons S/ Henry Mintzberg es una estructura organitzacional que posseeix poca formalització de comportaments, però compta amb un alt grau d’especialització horitzontal, que tendeix a agrupar multi disciplinàriament als especialistes en unitats funcionals per a propòsits específics, amb mecanismes de coordinació claus entre aquests equips, que funcionen amb un esquema descentralitzat.
Exemple de model adhocràtic. NASA (Agència Espaial Nord Americana)
URL: http://www.nasa.gov/
ORGANITZACIÓ EN XARXA
L'empresa en xarxa s'ha convertit en un dels paradigmes del nou capitalisme informacional. L'organització en xarxa gestiona les noves eines (TIC’s), que permet reduir els costos de control i coordinació i una nova concepció dels llocs de treball en una estructura descentralitzada i flexible.
Segons Borch i Arthur (1995), les xarxes organitzatives o xarxes estratègiques són noves formes organitzatives, on els trets característics són vincles múltiples entre empreses i cooperació i compromís a llarg termini. Borch i Arthur, defineixen les xarxes estratègiques com a inversions en relacions cooperatives entre empreses amb la finalitat d'intercanviar o compartir informació o recursos.
Exemple de model en xarxa: ZARA
URL: http://www.gestiondelconocimiento.com/documentos2/carlos_herreros/caso_zara.htm